Tag Archive for 'veritat'

El camí que cal seguir

Published on 05/11/2010 in Catalunya, Europa i el món and Historiografia. 0 Comments Tags: , , , , , , , .

La nova història (Serra d’Or, gener de 1960)

(descarrega’t l’article)

Un dels millors i més recordats articles de Jaume Vicens Vives, lectura imprescindible per tot amant de la cultura i del país. És un Vicens madur, que mira enrere per contemplar tot el que camí s’ha fet, però conscient del que queda per fer. Vicens sense estalviar crítiques (qui pugui entendre que entengui), ens mostra quin camí ha de seguir la “nova història”, la qual ha canviat el centre de gravetat i es preocupa per “comprendre l’estudi del passat de la societat com un aplegament de tensions i de problemes vitals”. La persona, l’esser humà amb nom i cognom és el nou centre d’interès. Cal rebutjar doncs totes les estructures que tenallen la llibertat humana i les teories preconcebudes amb clars interessos polítics, ben allunyades de la nova recerca científica històrica. “En ple segle XX la ciència empeny. I la història com cap altra, perquè s’ha quedat molt enrere i te molts graons a pujar. En dos o tres decennis ha hagut d’assimilar les lliçons i mètodes de la Geografia, de la sociologia, de l’Economia i de l’Estadística (…) Voler ignorar aquests progressos, tirar-se terra als ulls i continuar en els seus tretze pot ser una tàctica, però en cap cas l’estratègia convenient a l’esperit vital que està en el seu temps”.

Article excepcional, que ens parla del que s’ha fet i del que s’ha de fer, de la societat, del volkgeist, de Catalunya, “Un país que ha ensenyat i practicat el pactisme i el sistema imperial comunitari, que ha estimat les tradicions del pares i mai no ha limitat el progressisme dels fills”.  Són moltes les coses que es podrien dir d’ell, però potser el millor és que el llegiu directament i cadascú extregui les seves pròpies conclusions: “Deixeu, doncs, que la nova història ens expliqui el que mai no sabíem dels catalans; deixeu que parli dels obrers, dels menestrals i dels capellans pobres: deixeu que vagi on vulgui i que esbatani totes les portes. La història allibera, i la nova història és i serà essencialment alliberadora del nostre esperit”. Sens dubte, una alenada d’aire fresc per als nostres temps. Fa més de 50 anys i potser ja és hora de canviar.

Enllaços complementaris: Víctor Balaguer, Antoni Rubió i LLuch, Ors, Carner, Pijoan, Riba, López-Picó

La comunicació, un problema?

Published on 14/10/2010 in Catalunya and Europa i el món. 0 Comments Tags: , , , , , , , .

Comunicació i informació (Serra d’Or, març-abril de 1960)

(descarrega’t l’article)

Els articles publicats per Vicens Vives a Serra d’Or respiren un aroma diferent als escrits en d’altres revistes i diaris. Traspuen intimitat, reflexió personal i profunda, llargament madurada per l’experiència acumulada. Aquest és un bon exemple. En el context d’una Guerra Freda totalment consagrada, davant l’allau de llibres que inútilment volen donar solucions i explicacions d’un bipolarisme que sobrepassa gairebé tot intent de comprensió, el nostre historiador reflexiona sobre el poder dels mitjans de comunicació. El tema, lògicament no és nou, i la seva crítica, per desgràcia encara es aplicable per la societat dels nostres dies: “des de fa temps els governs i els seus equips amaguen els blancs principals i desvien els problemes cap a objectius secundaris, per bé que siguin presentats al públic com a molt essencials. És una qüestió de pur malabarisme, de canvi d’òptica. Molts dels qui el practiquen deuen caure enganyats ells mateixos”.

Però Vicens va més enllà i arriba a una paradoxa ben vigent en l’actualitat: “L‘home ha desprès enormes esforços per dominar la notícia i fer-la circular ràpidament (…) I bé: l‘experiència mundial palesa que mai com ara els governants no sabien tan poca cosa dels seus governats, i mai aquests no havien comprès tan malament els projectes dels seus governs”. Hi ha un autèntic problema de comunicació entre governants i governats, de qualitat democràtica. El fracassat referèndum sobre la Diagonal a Barcelona o la baixíssima participació al referèndum de l’estatut de Catalunya, són uns clars exemples de l’escissió entre governants i governats.  Vicens no es queda aquí, no és home per disparar a la badalà. Ell és home precís, mesurat, que apuntat directament al problema real: “El poder d‘informar i de comunicar ha d‘estar situat, en aquest tombant del segle xx, per damunt de tota mena de contingències. Si no, en pateix el bé comú. (…) El que cal és fer un acte de confiança en l‘esdevenidor i procurar de servir el bé comú amb una informació honrada i honesta, posada al servei del governant i del governat, dels equips dirigents i dels pobles”. Aquesta generositat és envejable, i sens dubte, és el que la nostra societat encara està esperant.

Enllaços complementaris: La prensa a través de la historia, el inicio de la primera guerra mundial en la prensa, Prensa española y 1ª Guerra Mundial

La psicologia dels catalans

Published on 07/10/2010 in Catalunya. 0 Comments Tags: , , , , .

Del sensualismo (Destino, n. 884, 17 de julio de 1954)

(Descarrega’t l’article)

Abans de la publicació d’un dels seus llibres més famosos, Noticía de Catalunya, Vicens va escriure alguns articles on reflexionava sobre qüestions plantejades allà. Del sensualismo, és un bon exemple d’això. En ell aborda el tema dels trets de la psicologia dels catalans (“el trabajo, el pacto, la tolerancia, la autenticidad y el bon capteniment”), però fixant l’atenció en un aspecte que no estava ben valorat al llibre de propera publicació: el sensualisme. Més que per la validesa de les seves tesis, altrament prou qüestionables, l’article resulta interessant com a testimoni de la recerca històrica del moment i la dinàmica reflexiva de Vicens. En ell trobem referències als llibres de Ferrater Mora sobre la societat catalana, a Josep Pla, a Alexandre Galí i els primers estudis del Baró de Maldà, etc. És la imatge perfecta d’un home que busca la veritat i s’adona que quan més avança més lluny es troba d’ella. El començament de l’article resulta ben eloqüent i esdevé una confessió oculta: “Me doy cuenta de que cada vez uno sabe menos cosas y de que es preciso acudir al libro de la vida para enterarse de la realidad de lo que intentamos aprehender por vía especulativa”. Una bona lliçó de la humilitat de Vicens i un bon consell per tots aquells que creuen saber-ho tot.

Enllaços complementaris: Josep Pla, Alexandre Galí, Baró de Maldà, Notícia de Catalunya

Què és Europa?

Published on 15/09/2010 in Europa i el món. 0 Comments Tags: , , , , .

Europa, el tercer camino (Destino, n.663, 22 de abril de 1950)

(descarrega’t l’article)

La publicació de dos llibres sobre Europa l’any 1950 (Carmen Llorca, Europa, ¿en decadencia? I Gorge Uscatescu El problema de Europa) permet a Vicens fer algunes reflexions sobre geopolítica internacional i la identitat europea. Resulta molt suggerent en llegir l’article veure com la situació no ha canviat gaire. L’actual debat sobre Constitució Europea i els seu orígens, te més de mig segle: “Se habla a menudo de Europa, de sus orígenes, de su unidad, de su decadencia, de los remedios a sus males. (…) ¿Se trata de Europa o del problema de la cultura occidentall, del catolicismo o del comunismo, del derecho a ala autodeterminación social o del sistema directorial de Burnham?”. La desorientació és ben palpable i Vicens n’és partícip, però no s’arronsa: “Se hace indispensable un baldeo general de nuestro armazón retórico: se impone una sinceridad absoluta en nuestra despensa conceptual. Que no se hable más en términos historicista y relativistas (…). O es o no es”.

Es conegut com Vicens, en aquest context es va declarar un fervent seguidor que d’anomenada “tercera via”, un terme molt ampli, sota el qual s’amaguen teories a vegades contraposades, i que no es cap invent del sr. Tony Blair ni del sr. Zapatero. Aquest article és un bon exemple del pensament de Jaume Vicens Vives en aquests temes. Davant el bipolarisme polític i social de la Guerra Freda, el nostre historiador es posiciona per un camí intermedi, seguint les teories que Wilhem Ropke havia exposat un més abans a Barcelona.

Més enllà de reafirmar el valor del cristianisme com a font de la identitat europea (Europa “se creó contando con el Cristianismo como única base moral”), qüestió ben oberta al debat, resulta interessa veure quins valors considera Vicens que són essencialment cristians: “libertat y verdad, justicia y paz”. Sense dubte podrem discutir si aquests valors són cristians o no, però segurament tots estarem d’acord que aquests valors no imperen a l’Europa actual. Que ningú s’espanti. Ja ho deia Vicens al 1950.

Enllaços complementaris: Wilhelm Röpke; La Tercera Via; Carmen Llorca; obras de Carmen Llorca; Uscatescu i l’Europa Postfascista; Uscatescu y los Estados Unidos de Europa