Jornada Vicens Vives Periodista.

“Recuperar la història de la mà de Vicens Vives et fa original”

Prop d’un centenar de persones, entre les quals hi havia alumnat i professorat de la Facultat de Ciències de la Comunicació, van participar el passat dia 22 de novembre en La jornada sobre l’Activitat Periodística de Jaume Vicens Vives. Josep M. Muñoz, historiador i director de la revista L’Avenç, i Albert Sáez, professor de la Universitat Ramon Llull i director adjunt d’El Periódico de Catalunya, van destacar la importància de la seva figura.

L’acte, impulsat per la Facultat de Ciències de la Comunicació, va ser inaugurat pel Dr. Pere Alavedra, rector de la UIC, que recordà el gran valor que Vicens atorgava a la Universitat com a motor del país. L’esforç de Vicens per ser rigorós i honest en el treball, amb esperit crític i obert al progrés és un ideal ben actual per a la societat dels nostres dies.

El Dr. Albert Sáez, professor de la Universitat Ramon Llull i actualment director adjunt d’El Periódico de Catalunya, va oferir una sessió centrada en la vigència de Vicens Vives en la política contemporània, posant èmfasi en la seva voluntat de servei a la societat. Sáez posà de manifest la seva admiració per l’honestedat senzilla i clara de Vicens, i va fer una crida perquè tothom, i especialment els estudiants de Periodisme, llegeixi i conegui els escrits i la figura de Vives. Potser així, va dir, la societat i la política actual millorarien ostensiblement. Va comentar el debat dels candidats a les eleccions del Parlament i va afirmar que es podria fer clarament una divisió entre els polítics que havien llegit Vicens Vives i els que no. En aquest sentit, Sáez va comentar també que un dels problemes dels periodistes és que no aporten contingut i, segons ell, la lectura de Vives els seria de gran ajut, ja que escrivia a partir de les dades: “Recuperar la història sota el guiatge de Vicens Vives et fa original”, va afirmar.

Per la seva banda, el Dr. Josep M. Muñoz, historiador i director de la revista L’Avenç, va parlar de la figura de Vives posant més èmfasi en la seva trajectòria biogràfica i la seva aportació com a historiador destacant, de manera especial, la personalitat i “voluntat forta” de Vicens Vives “per arribar on ell volia arribar”. Muñoz va fer una menció especial a la família de Vives, que sempre ha vetllat per la preservació dels escrits del polític, fet que ha permès estudiar-ne amb profunditat la figura. Finalment, l’historiador va acabar llegint una carta de Vives dirigida a Pla per tal d’il·lustrar l’amistat del polític amb l’escriptor.

Abans del descans, el professor Sergi Doria, professor d’Història del Periodisme de la UIC i cronista cultural de l’ABC, va parlar sobre l’estat de la premsa a Catalunya sota el franquisme. Després d’exposar breument el context històric del moment, Doria va centrar la seva atenció en la història de la revista Destino, peça clau per entendre la societat catalana d’aquells anys. L’evolució de la revista i els seus enfrontaments progressius amb el règim, no deixen de ser ben il·lustratius del modus vivendi d’una part important de la intel·lectualitat catalana, que progressivament va qüestionar amb més força el sistema polític i el control ideològic. En aquest sentit es va analitzar amb les dues lleis de censura que es van promulgar durant els anys del franquisme i les conseqüències pràctiques que aquestes van tenir als mitjans de comunicació.

Després del descans, el professor Eduard Martí, historiador i redactor del Butlletí de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, va posar de manifest que les col·laboracions en premsa de Vicens era una peça clau d’un projecte ben ampli: la renovació de la historiografia i de la societat catalana. L’anàlisi dels gairebé dos centenars d’articles de Vicens Vives, mostren les seves grans preocupacions intel·lectuals: la responsabilitat de tot historiador i polític davant la societat i les generacions futures, la renovació de la burgesia catalana, les relacions entre Catalunya i Espanya, el futur d’Europa i la nova història. A tot això, Martí destacà que Vicens també fou un gran escriptor. La seva ploma utilitza sovint les imatges marines, les metàfores poètiques i la fina ironia per criticar, censurar o lloar aquells fets que considerava rellevants del seu temps.

El Dr Toni Sellas, professor especialista en podcàsting de la UIC, va parlar més específicament sobre la difusió de Jaume Vicens Vives a la xarxa. La seva ponència abordava l’important paper que tenen els blogs en la sociabilització del coneixement. En aquest sentit, va recollir els resultats del blog www.vicensvivesperiodista.com impulsat per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC. En dos mesos el van visitar gent de 14 països diferents, incloent Rússia o Vietnam, amb uns total 400 visitant nous. A més, de manera totalment espontània el blog va ser inclòs a wikipedia en català així com en altres webs de referència, lloc del qual procedien la meitat de les visites.

Una de les sorpreses de l’acte va ser la presència del fill de Vicens Vives, Pere Vicens, que va parlar de l’historiador i polític des del vessant familiar: va explicar la relació amb el seu pare i va comentar que va ser un home dedicat a la història, a qui li agradava compartir els descobriments en aquest àmbit amb la família. El sr. Pere Vicens va fer algunes bromes amb els assistents tot mostrant l’estil del seu pare a l’hora d’impartir les classes al Seminari d’Història.

Finalment, el Dr. Iván Lacasa, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació, va clausurar l’acte, emmarcat en l’Any Vicens Vives. Amb l’activitat, la Facultat de Ciències de la Comunicació va voler contribuir de manera semblant a les altres universitats i institucions de la societat catalana en la difusió de l’obra i del pensament de Jaume Vicens Vives.

0 Responses to “Jornada Vicens Vives Periodista.”


  • No Comments

Leave a Reply